El món comença el trànsit cap a la «nova normalitat»

in News Es

A Europa, les mesures restrictives comencen a relaxar-se excepte al Regne Unit, on encara no hi ha un calendari precís; a Nova Zelanda, amb només 12 morts, es recomana anotar amb qui s’està en contacte

Després de setmanes de restriccions, el món comença a aixecar la persiana per recuperar l’activitat i endinsar-se en la “nova normalitat”. El desconfinament a Espanya circula més o menys en paral·lel al dels països del seu entorn, que també tenen dissenyat un pla per deixar enrere les restriccions més severes. En altres zones del món, com als Estats Units, hi ha governadors que ja ordenen el retorn a l’activitat normal, mentre que a Nova Zelanda, un dels països amb l’índex més baix de contagis i víctimes, les escoles ja són obertes. La gestió del coronavirus ha servit per extreure els pòsits culturals i geogràfics.

Aquests són els plans de desconfinament d’una sèrie de països que aspiren a recuperar la normalitat al màxim a l’espera de si hi ha rebrots de la malaltia.

L’11 de maig és la data assenyalada en vermell al calendari del govern francès. Segons va explicar aquesta setmana el primer ministre, Edouard Philippe, es tracta del dia en què podran tornar a obrir escoles, comerços, biblioteques i petits museus. Els bars i restaurants, però, s’hauran d’esperar fins al 2 de juny. La velocitat del desconfinament, a l’estil del que passarà a Espanya, anirà vinculada a l’evolució territorial i es farà per departaments. L’estat d’alarma es prolongarà fins al 24 de juliol per governar la desescalada. Per controlar l’evolució de la pandèmia, França preveu fer 700.000 tests per setmana a tothom que tingui símptomes. Una de les mesures que s’han adoptat a l’estat que presideix Emmanuel Macron és no reprendre la lliga de futbol. Els alcaldes tindran més poder de decisió en la desescalada del que tindran a Espanya.

El país transalpí es va convertir en l’epicentre de l’epidèmia a Europa i, per tant, el primer on es van haver d’adoptar mesures de confinament, especialment notables a la Llombardia. Després de setmanes de batallar per superar el pic i iniciar la corba descendent de víctimes i contagis, el govern italià ha elaborat un pla amb tres dates destacades: 4 de maig, 18 de maig i 1 de juny. En la primera jornada s’autoritzaran les visites a familiars i s’obriran els parcs de les ciutats, malgrat que les restriccions seguiran vigents. Els funerals també es podran celebrar -sempre i quan no se superin les 15 persones- i es podran reprendre activitats com la construcció i la indústria. El dia 18 ja arrencaran els comerços i, a partir del primer dia de juny, els bars i els restaurants, així com també les perruqueries.

Es tracta d’un dels països amb la taxa de mortalitat més baixa d’Europa: 3,1%, tot i ser el cinquè del món amb més contagis. És per això que la desescalada ja va començar el 20 d’abril, amb la reobertura de comerços de menys de 800 metres quadrats. El repunt de contagis, però, ha obligat a fer una pausa en el retorn a la normalitat. Alemanya ha aplicat la plantilla federal a l’hora d’adoptar mesures contra el coronavirus: els 16 lands han pogut prendre decisions autònomes, sempre dins d’un marc general dictat per Berlín. Està previst, en tot cas, que les escoles tornin a funcionar dilluns vinent. Es tracta d’un dels països en els quals han tornat a entrenar els equips professionals de futbol, sempre en grups restringits i mantenint la distància de seguretat per evitar contacte.

Boris Johnson ha tingut una gestió erràtica al capdavant de la crisi. Primer va descartar mesures dràstiques, però el creixement de casos –inclòs el seu contagi, que el va dur a cures intensives– el va obligar a rectificar. Fins al punt que el primer ministre britànic esperarà a la setmana vinent per començar a posar data a les mesures de desescalada. En una intervenció aquesta setmana a les portes de Downing Street, Johnson va assenyalar que no hi hauria un desconfinament “ràpid”. Fins al 7 de maig, almenys, continuaran les restriccions. Les normes, però, no són tan severes com en altres països: es pot sortir a fer esport i no s’ha paralitzat del tot l’activitat econòmica. El sector més conservador del govern, en tot cas, reclama accelerar la recuperació.

L’estat d’emergència vigent a Portugal ha estat derogat aquest dissabte i la nova normalitat començarà a obrir-se pas a partir de dilluns. Tot i la proximitat amb Espanya, s’han registrat menys d’un miler de morts: l’explicació més plausible és que les restriccions van començar abans -amb 100 contagis- i van ser més dures en la primera fase de lluita contra la pandèmia. Està previst que el 18 de maig tornin a l’escola els majors de 15 anys, i les guarderies podrien tornar a obrir a partir del juny. Les activitats i serveis també es reprendran de forma paulatina, confiant en evitar rebrots.

El confinament estricte a Bèlgica té les hores comptades i la normalitat, a partir d’aquest diumenge, anirà tornant de forma gradual. Les autoritats, en tot cas, alerten que fins al 31 d’agost -com a mínim- no es podran celebrar esdeveniments de masses. La desescalada començarà l’11 de maig, amb la reobertura dels comerços -sense distinció de tamany-, i el dia 18 ja es podran reobrir les escoles amb un màxim de deu alumnes per classe. A partir del 8 de juny, en cas que els indicadors sanitaris ho permetin, es posaran en marxa bars, restaurants, cinemes i teatres.

Suècia ha optat per una recepta que, vistes les imatges dels últims dies arreu del continent, ofereix moltes diferències amb la de la resta d’Europa. Els parcs, per exemple, s’han omplert de gent gràcies al bon temps, i no s’han tancat els bars i els restaurants. Tampoc les escoles. Les mesures, laxes, es basen en el distanciament social, i no incorporen l’ús de guants i de mascaretes de forma obligatòria. De moment s’hi han produït 2.600 morts, el 40% dels quals s’han registrat en residències de gent gran. Aquesta setmana, l’OMS ha posat Suècia com a exemple de país del qual se’n poden extreure lliçons de cara a la fase de desconfinament. Pel que fa als sanitaris, es va aprovar un decret segons el qual es pot treballar un 120% de la jornada laboral a canvi d’una pujada de sou del 220%.


Va ser un dels primers països en tancar fronteres, fins i tot abans que es produïssin víctimes mortals. A mitjans d’abril, Dinamarca va considerar que ja s’havia superat la “primera meitat” i va posar en marxa la reobertura de les escoles -per a alumnes més grans de 13 anys- sempre mantenint la distància social i amb grups inferiors a 10 persones. El país nord-europeu ha estat capdavanter en una mesura econòmica: no ajudar les empreses, tot i ser daneses, que operin en paradisos fiscals. França i Polònia s’hi van agafar després.

Donald Trump, a qui el coronavirus ha truncat el discurs econòmic amb el qual pretenia presentar-se a la reelecció, ha aplicat el manual habitual en la crisi sanitària: anuncis posteriorment rectificats, atacs als mitjans, recomanacions discutibles des del punt de vista científic –amb la del desinfectant per fer front a la infecció com a emblema-, crítiques als organismes internacionals -especialment cap a l’OMS, a qui ha suspès el finançament– i topades amb els governadors. Fa dues setmanes, el president nord-americà va assenyalar que tot estava preparat per tornar a l’activitat, però hi va haver representants dels estats que, sense esperar-lo, van decretar que l’aturada continués fins al 5 de maig, com és el cas de Nova York, Los Ángeles i Washington. En alguns estats, però, l’activitat ja s’ha reprès amb restriccions, com és el cas de Texas -en mans dels republicans- i Oklahoma. Els Estats Units són el país amb més víctimes i contagis del món, segons les dades oficials.


El cas de l’illa oceànica s’ha convertit en un dels més interessants a nivell global. Des d’aquesta setmana han relaxat les restriccions -les escoles ja estan obertes, per exemple- en base a la gestió que s’ha fet de la crisi: només 12 víctimes mortals i poc més de 1.000 casos confirmats. El govern de Jacinda Adern va impulsar restriccions dures des del primer moment i ara ja es prepara per tornar a una certa normalitat. Una de les recomanacions de les autoritats, això sí, és anotar en un diari amb qui s’està en contacte. naciodigital.cat